• Banda de Godella, 1954
Història

Dels primers temps de l'Edat dels Metalls () procedeixen les restes més antigues oposats fins ara en el terme de Godella. Procedeixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un enterrament col·lectiu, sobre el qual es troba un altre estrat de l'època romana. Els restants vestigis arqueològics són tots ells d'època romana.

En temps de la reconquesta cristiana era una alquería àrab de les dues que apareixen amb el nom de Godayla en el Llibre del Repartiment. Jaime I la va donar al mesnadero aragonés Pere Maça en 1238 –cognom que es representa en l'escut –, però també va donar terres pertanyents a aquesta alquería a Sancho Pérez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Pas després a propietat de Sancho Tena, i a principis del segle XVI, a Bartolomé Almenar. Va passar després a les mans de la família Juliá Muñoz, i finalment als barons de Santa Bàrbara.

L'expulsió dels moriscs, en 1609, va deixar quasi sense habitants a Godella, però va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seua proximitat a la ciutat de València. Encara que açò és el que afirma la historiografia tradicional, no hi ha documents escrits que ho sustenten. Abans al contrari, els documents escrits demostren que Godella era un lloc habitat per "cristians vells", sense moriscs almenys des de finals del segle XV. Si va haver-hi despoblació a Godella durant els inicis del segle XVII es va deure al fet que el senyor jurisdiccional del lloc, Cristóbal Muñoz, es va portar vassalls "seus" de Godella per a repoblar els llocs d'Aiòder i Fonts en la Serra d'Espadán (consulteu Qüerns de Godella nº1 o ARV. Real Justícia L.807, pp 591-612, per exemple).