Història

Dels primers temps de l'Edat dels Metalls (Neolític) procedeixen les restes més antigues trobades fins ara en el terme de Godella. Procedeixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un enterrament col·lectiu, sobre el qual es troba un altre estrat de l'època romana. Els restants vestigis arqueològics són tots ells d'època romana.

En temps de la reconquesta cristiana era una alqueria àrab de les dues que apareixen amb el nom de Godayla en el Llibre del Repartiment. Jaume I la va donar al mesnadero aragonès Pere Maça en 1238 –cognom que es representa en l'escut –, però també va donar terres pertanyents a aquesta alqueria a Sancho Pérez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Va passar després a propietat de Sancho Tena, i a principis del segle XVI, a Bartolomé Almenar. Va passar després a les mans de la família Juliá Muñoz, i finalment als barons de Santa Bàrbara.

L'expulsió dels moriscos, en 1609, va deixar quasi sense habitants a Godella, però va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seua proximitat a la ciutat de València. Encara que això és el que afirma la historiografia tradicional, no hi ha documents escrits que ho sustenten. Abans al contrari, els documents escrits demostren que Godella era un lloc habitat per "cristians vells", sense moriscos almenys des de finals del segle XV. Si va haver-hi despoblació a Godella durant els inicis del segle XVII es va deure al fet que el senyor jurisdiccional, Cristóbal Muñoz, es va portar vassalls "seus" de Godella per a repoblar els llocs d'Aiòdar i Fuentes en la Serra d'Espadà (consulteu Qüerns de Godella núm.1 o ARV. Real Justícia L.807, pp 591-612, per exemple)