• Imatge
Emotiu concert commemoratiu del 20è aniversari del Cor de la Vila
9/06/2014

Més de dues-centes persones van desbordar la sala principal del Centre d'Art Villa Eugenia, diumenge passat, per a acompanyar el Cor de la Vila en la commemoració del vintè aniversari. La gran expectació que havia alçat l'esdeveniment estava més que justificada i l'espectacle no va decebre. Després de la benvinguda de la presidenta, Teresa Climent, les persones membres del Cor de la Vila van entrar «a escena», tal com resava el lema del concert en clara referència a un programa íntegrament cinematogràfic.

Des d'A Concert Celebration, de Lloyd Webber, fins a una recopilació de peces de la Metro compostes per Glenn Gilpin, el director del Cor de la Vila, José T. Poveda, va anar introduint cadascuna de les cançons que va interpretar la formació, a la qual va acompanyar el pianista Andreu Soler. Yo te diré, d'Enrique Llovet, i Moon River, de Desdejuni amb diamants, van secundar l'obra popularitzada pel Fantasma de l'Òpera. Amb l'I dreamed a dream, de Claud-Michel Schönberg, va arribar la primera sorpresa de la vesprada. La soprano Elia Casanova va actuar en solitari per a introduir un dels temes més dramàtics d'Els miserables. A ella es va unir el tenor Pedro Castro en el romàntic Tonight, de Leonard Bernstein, qui va reprendre la tragèdia de Víctor Hugo amb el Bring him home. Sense deixar Els miserables, però ja amb el cor al complet a l'escenari, Castro va fer el sol de l'Amo de la fonda amb un company de repartiment de luxe, el mateix Poveda, i recuperant el to més entusiasta del concert. Encara hi hauria dues obres més abans de la següent sorpresa. Yerushalayim shel zahav, de Naomi Shemer i Over the Rainbow, de Harold Arlen, van precedir el Contigo en la distancia, en la qual es va convidar les antigues persones del cor a participar-hi. Amb totes elles inundant l'escenari, no es van poder evitar algunes llàgrimes d'emoció que es van convertir en somriures premonitoris instants més tard, per a presentar el Do, re, mi… que Richard Rogers va compondre per a Somriures i llàgrimes i per al qual els Xiquets del Cor de la Vila van substituir els cantants titulars i van demostrar la predisposició de la seua genètica per a cantar, dirigits per Ana Bort Bono. La seua actuació, tant en aquesta com en la cançó popurrí de Mary Poppins, es van guanyar l'entregada ovació del públic. Finalment, el Rèquiem de Bruno Coulais i The music of Metro Goldwyn Mayer, amb algun dels clàssics que han sigut referents dels musicals de l'últim segle, van cloure un programa en el qual, per aclamació popular, va caldre improvisar un bis. El Singin'in the Rain d'Arthur Freed i Nacio Herb Brown va ser el triat, amb el qual el públic va acabar en peus picant de mans i fins i tot atrevint-se a cantar amb el cor.

El final de festa es va tancar al jardí de Villa Eugenia amb un vi d'honor en el qual tots van tenir temps de compartir i recordar els 20 anys del Cor de la Vila.