ENTREVISTA
Julián Cadenas (SAIM): «La sanitat és un article de luxe a Madagascar»
Entrevistem a Julián Cadenas, el missioner de l'ONG SAIM, i a Amparo Giner, la coordinadora de SAIM a València.
7/02/2018

Quan Julián Cadenas Casado va decidir fer les maletes i marxar cap a Madagascar tenia només 28 anys i la idea de passar un breu període en el país africà per conèixer aquella realitat. Ara, 30 anys després, el missioner de l’ONG SAIM (Solidaritat i Ajuda a la Infància de Madagascar) –amb que col·labora l’Ajuntament de Godella des de 2014- no es planteja tornar a Espanya més que per visitar a la família.

 

Julián Cadenas va visitar els estudis de Ràdio Godella acompanyat d’Amparo Giner, la coordinadora de SAIM a València i el vincle amb el poble godellenc.

 

(Pregunta) Quina fou la primera impressió que recorda de Madagascar quan arribà en 1987?

(Resposta-Julián) Recorde que era tot molt diferent, però em va sorprendre gratament l’amabilitat i l’hospitalitat de tot el món. Tenien i continuen tenint moltes carències en molts àmbits, i en els últims anys no s’ha evolucionat gaire. Per exemple, la sanitat és mala, escassa i cara. És un article de luxe, perquè no hi ha molts hospitals i la gent acaba recorrent als curanderos. Les ONGs i les grans organitzacions com l’ONU fa una tasca gegant, però encara així les medecines no arriben a tot el món. D’altra banda, a nivell educatiu també queda molt per fer. En Bongolava –la regió on estic- el 50% dels xiquets no tenen accés a l’educació. Els pares s’han d’organitzar per muntar escoles privades i pagar al mestre, però a Madagascar el 90% de la població té un salari inferior a 2 dòlars al dia, amb la qual cosa resulta molt complicat avançar.

 

(P) Com neix SAIM?

(R-Amparo) Coneguérem a Julián a través d'uns amics que viuen en Madrid i decidírem formar una xicoteta ONG. Portem 15 anys treballant amb ells i ens encanta el projecte que porta endavant Julián. A més, com a veïna de Godella vaig conèixer el programa d’ajudes de cooperació internacional. Portem quatre anys rebent un suport enorme de l’Ajuntament i estem molt agraïts.

 

(P) Quins projectes han dut a terme amb aquestes ajudes?

(R-J) En 2014 vam rebre 4.500€ per realitzar operacions i tractaments a xiquets i xiquetes que pateixen raquitisme. En 2015, 6.500€ per construir dos aules a estos infants i donar-los l’oportunitat que puguen estudiar mentre dura el seu període de rehabilitació, la qual cosa és molt important perquè generalment són persones que no tenen accés a l’educació. En 2016 construírem un centre de salut amb 7.880€ que va servir perquè ara aquesta regió compte amb un metge, una infermera i una matrona (cal recordar que un dels problemes que causa més morts a l’Àfrica és el part, que no sol estar assistit). Per últim, en 2017 hem rebut 7.000€ per continuar amb el projecte de tractament del raquitisme. Amb aquestes ajudes, l'Ajuntament de Godella ens dóna vida i salva vides.

 

(P) També realitzen projectes de promoció de la dona.

(R-J) Sí, a més del centre sanitari matern-infantil tenim diversos projectes per ajudar a les dones, que viuen en un sistema molt patriarcal. Donem unes ajudes anuals de 200 o 250€ a les dones que vulguin valdre’s per sí mateixes, i a més les ajudem en temes de sensibilització i planificació familiar.

 

(P) Com s’articula l’ONG? Amb quants voluntaris conten?

(R-J) Tenim uns 36 punts de la regió on treballen un total de 300 voluntaris que realitzen una funció primordial, doncs són els que coneixen realment el terreny, saben les necessitats i decideixen en quins aspectes cal invertir els recursos. D’altra banda, a nivell central, en la capital de la regió, hi ha unes oficines amb personal que s’encarrega de l’administració i la secretaria.

 

(P) També tenen una ràdio. Quina funció te?

(R-J) La ràdio és fonamental en una zona en que hi ha llum a molts pocs pobles. Tothom té un aparell receptor que funciona amb piles, i la ràdio és un perfecte mitjà de sensibilització i informació, per exemple, a l’hora de comunicar les necessitats de medecines o aliments d’un hospital. També serveix com a canal d’entreteniment i oci.

 

(P) L’ajuda de Godella no arriba només de l’Ajuntament. També el col·legi Domus col·labora amb vostès des de 2003.

(R-A) Sí, cada any apadrinen 17 xiquets i xiquetes els quals formen part de l’aula, encara que no físicament, ja que es segueix la seua evolució acadèmica i se’ls ajuda amb recursos escolars. La realitat és que necessitem més apadrinaments, perquè l'educació és l'única manera que un poble puga alçar-se i avançar.

 

(P) Per últim, noten eixa barrera que existeix entre el Primer i el Tercer Món, i sobretot eixe gran desconeixement que des de la nostra societat tenim d’aquella?

(R-J) La meua vida està allí, i després de tants anys ja m’he acostumat. Però sí que es nota un gran abisme, especialment en les zones a les que no arriba la carretera. És ací quan comença un món completament diferent, sense llum i sense aigua. Però des de ONGs com la nostra treballem cada dia per tractar d’acurtar aquestes diferències.